Optimisme

Un soroll de passos s'escampava com boira al seu darrera. La llum tènue de la làmpara s’enfosquia a cada pas. Una suor freda queia com la rosada. Portes i mobles de fusta antiga instrumentaven el misteri. La càbala del seu cap no acabava mai. Mai acabava. Les seves llàgrimes dels seus ulls queien feixugues, destil·lades, …