Hola a tots! Volia compartir amb vosaltres l'inici d'un projecte que em fa molta il·lusió. Molts de vosaltres m'heu encoratjat des del 2012, quan encara estava a l'institut i escrivia perquè era la única manera de gestionar tot el que portava a dins. Per això, vull seguir comptant amb vosaltres 4 anys després, a punt … Continua la lectura de Estem de mudança!
Categoria: No era lluny ni difícil, Barcelona
Si tu has fet tot aquest camí, de sobte et pots trobar en aquest lloc que et pensaves que era lluny i difícil. I t’adones que no era lluny perquè estava aquí – diu apuntant al cor – i que no era difícil perquè s’hi arriba sol. I és en aquest lloc on t’adones que és en l’amor on t’has deixat la vida i que la intel·ligència i l’amor coincideixen.
No conec cap altra manera d’estimar-te que dient país
Estic lluny de casa però a mi no m’ho sembla. Tot això és una mica meu, i per això vull provar-ho tot. Allà dalt del Montau vaig veure el mar i vaig somriure pensant que la casa on jo havia crescut estava només a l’altra banda del mar. I tot el que la meva vista … Continua la lectura de No conec cap altra manera d’estimar-te que dient país
És en l’amor, on m’he deixat la vida
Crec que encara que ara em pareixi una manera força egocèntrica de començar a explicar aquest dia cal remuntar-se mesos o anys enrere per apreciar-lo en tota la seva plenitud. En acabar segon de batxillerat a l’institut de Pollença se’m va preguntar que volia fer a partir d’aquell moment. En la meva vida havia canviat de … Continua la lectura de És en l’amor, on m’he deixat la vida
Entre llibres i llaüts
Entre estudis monogràfics de Ciceró i Tàcit estava ella. Sota la llum càlida i ardent. Al resguard de la taula. Jo no sabia ni tan sols que feia; tenia la feina sobre la taula i tanmateix no feia res! Deuria tenir mandra. Però mirava meravellada per tot arreu i semblava que els ulls li parlessin. … Continua la lectura de Entre llibres i llaüts
Hic et nunc
Vaig entrar a la biblioteca alta, atapeïda d'estudiants i se'm va encongir el cor. Era terrible tenir-la a tot arreu. La trobava en cada bust, en cada mot. En cada cita. En cada blanc. En cada rínxol que descansava i queia mandrós sobre l'orella d'alguna noia. La tenia en tot quant m'envoltava car ella era … Continua la lectura de Hic et nunc
La vida eterna, que sembla inexplicable, deu ser tan clara!
Si sols miréssim enlaire no veuríem florir les roses. Ens privaríem del goig d’olorar roses per no punxar-nos? Instants, Joana Raspall Jo: Però callaré, callaré i tornaré a callar. Encara que l’ànima se m’esmicoli. Encara que el cor quasi no pugui bombejar. Passi el que passi, callaré. Perquè al final, la pròpia experiència m’ha induït a pensar que no … Continua la lectura de La vida eterna, que sembla inexplicable, deu ser tan clara!
L’absurd
Avui somiava que feia un pas sense quasi dubtar. Un somni blanc. Massa blau. Poc taronja. Cafès només per un. Pluja, vent i llibres. Un home que s'està enganxant de nou a l'ociós atzar. Una dona que busca a la seva manera - qüestionable, és cert - l'amor i la felicitat, i no sóc jo. … Continua la lectura de L’absurd
Blau
És blau. És gran. És tan infinit com el records caducs poden ser-ho. I dins aquella immensitat blavosa descansen tots els homes que al final, no van ser seus. I encara que no t’ho creguis, també tu. No, tu no seràs seu. No ho seràs. Tu no en tens cap culpa, però ai! Ningú va … Continua la lectura de Blau
Bufen temps de canvis 