Optimisme

Un soroll de passos s'escampava com boira al seu darrera. La llum tènue de la làmpara s’enfosquia a cada pas. Una suor freda queia com la rosada. Portes i mobles de fusta antiga instrumentaven el misteri. La càbala del seu cap no acabava mai. Mai acabava. Les seves llàgrimes dels seus ulls queien feixugues, destil·lades, … Continua la lectura de Optimisme

Al final també és un títol, no posar-hi títol

Després del primer fracàs amorós va comprendre que no hi ha res etern (a excepció de la literatura). I va revisar tots els escrits. Es va alegrar de no haver anotat cap nom. De no haver tacat amb paraules la dignitat d’allò escrit. Després del segon es va convèncer que mai més posaria cap nom … Continua la lectura de Al final també és un títol, no posar-hi títol

Per trobar el nord, sovint cal anar cap al sud

Quan la dona francesa va entrar a casa, em vaig espantar molt. Però després vaig aprofitar per acomiadar-me. Era evident que el  pis ja estava a punt de ser entregat, i tot tornava a tenir un aspecte depriment: parets blanques massa buides, habitacions on l’eco havia tornat després de mesos de veus que havien rigut, … Continua la lectura de Per trobar el nord, sovint cal anar cap al sud

“Prepara’t que al final et tocarà aprendre a viure i a no culpar”

Dóna’t la oportunitat de ser millor. Sigues llum en comptes de fosca, sigues amor en comptes de dubtes, sigues alegria en comptes de nostàlgia i incertesa. Sigues una persona en pau amb tu mateixa. Comença per estimar-te i aprendre a no culpar-te. Va, pren-te aquell temps que saps que necessites i fes-ho bé. Salva’t! Dóna’t … Continua la lectura de “Prepara’t que al final et tocarà aprendre a viure i a no culpar”