Hola a tots! Volia compartir amb vosaltres l'inici d'un projecte que em fa molta il·lusió. Molts de vosaltres m'heu encoratjat des del 2012, quan encara estava a l'institut i escrivia perquè era la única manera de gestionar tot el que portava a dins. Per això, vull seguir comptant amb vosaltres 4 anys després, a punt … Continua la lectura de Estem de mudança!
Saudade VIII o la condensació
És un dia de maig. Tu t’acostes, i me mires. Però ara me mires de veres. Ara és quan tens força. I ara rius, no ahir, no demà. No, ARA rius. I és quan rius que intimides, que buides, que aconsegueixes desembullar aquell cabdell amb el nus fet per dins (com el d’Álvaro de Campos). … Continua la lectura de Saudade VIII o la condensació
Saudade VII o poesia
Es van trobar un dia de maig entre cafès i llibres. Hi havia hagut mirades. Hi havia hagut text. Però mai paraula. -Molts han menystingut la paraula. Per sort, sobretot els poetes ens han ensenyat la força de la materialitat verbal, que pot transmetre igual que el contingut. Des del meu parer és un desafiament … Continua la lectura de Saudade VII o poesia
Saudade VI o la soledat lligada
Tot està llest: el paper plegat, la tinta clara. I aquella última frase de la carta suïcida que no sap si és molt encertada però ja està escrita: B. En la pitjor època de la seva vida. És del tot arbitrari fer aquesta suposició, però li ha sortit, i ara ja no és a temps … Continua la lectura de Saudade VI o la soledat lligada
Saudade V o paraules de mort
Sona el telèfon. I de sobte, li tornen a reafirmar la idea que un telèfon mai pot portar bones notícies. L’hauran acabat de tornar boja. I tornarà a tenir por a despenjar el telèfon, por a estar sola, por a dormir, por a pujar les escales, por a tornar i por a marxar. En definitiva, … Continua la lectura de Saudade V o paraules de mort
Saudade IV o la mirada de Chateaubriand
Ella. A l’abric dels llibres. Ara. I de la distància insalvable entre el llom polsós i la següent balda de ferro, els seus ulls l’espien. Ell gesticula i riu mentre parla amb la bibliotecària. Amb la mà es compon els rissos negres. Ella s’aparta ràpid i s’amaga rere Chateaubriand. L’ha vista? Torna a situar-se en … Continua la lectura de Saudade IV o la mirada de Chateaubriand
Saudade III o les paraules hidràuliques
Les rajoles hidràuliques davall els seus peus formen l’escenari perfecte. Escriu-me. Aquest dia d’abril és un dels seus preferits de l’any. Aquí es viu d’una forma molt especial, i ella ha estat tota la setmana desitjant que no plogui per poder-se posar el vestit de flors. Escriu-me. En caminar Rambles avall va tocant amb la … Continua la lectura de Saudade III o les paraules hidràuliques
Saudade II o la primavera del Sr. R
De tan a prop la mirava que li feia mal. O era ella qui mirava? Era un dia clar, claríssim, de Barcelona lluminosa, radiant, d’asfalt calent i reminiscències de natura en cada jardinera. I els seus ulls pel clatell, baixant per l’espatlla, i baixant, però no tant. Però pot ser ni tan sols la mirava … Continua la lectura de Saudade II o la primavera del Sr. R
Bufen temps de canvis 